Tot i ser menys, van a més

El FCBarcelona va superar el seu enfrontament contra el Mallorca (0-3) en un partit on el club no comptava amb la presència de quatres jugadors claus: Víctor Valdés, Carles Puyol, Dani Alves i Xavi Hernández. Per altra banda, l’equip del tècnic Laudrup va fer patir l’equip blaugrana fins que Messi va obrir el partit a finals de la primera part. Va ser a partir d’aquí quan els blaugranes van dominar el partit i van sentenciar-lo amb dos gols més de Villa i Pedro.

Pel que fa al bàndol català, ni els aficionats del FCBarcelona ni tan sols el propi tècnic estaven tranquils abans de començar el partit. El Madrid estava a una distància de 5 punts i no s’havia de fallar, sinó que el Barça en aquells moments només podia pensar en guanyar i no deixar que cap problema se’ls interposi al camí cap al cim de la Lliga. Finalment l’equip visitant, tot i estar últimament fóra del joc al que estem acostumats i malgrat les baixes d’aquests dies,   va aconseguir obtenir els tres punts esperats per poder ampliar la distància amb el Reial Madrid. 

Per altra banda, el Mallorca va començar amb un notable esforç físic i els seus jugadors van córrer sense parar, amb una defensa en línia i pressionant des de dalt. Però finalment el Barça no va donar opció al Mallorca a obtenir els tres punts ni a posar la pilota al fons de la xarxa de Pinto.

Els primers minuts de la primera part van ser els pitjors de la temporada. El Mallorca estava molt ben posicionat i va plantejar un partit molt agressiu, pressionant les sortides que tenia l’equip blaugrana i llençant contraatacs perillosos però que finalment no van ser finalitzats en gols. Però mentre avançava el temps, el FCBarcelona va poder tocar més la pilota i va aconseguir més confiança quan el Mallorca, pel contrari, anava reculant.

A la segona part, el Mallorca va notar el cansament produït per l’esforç de la primera part, i per contra, el Barça, pler de confiança i de joc va poder acabar el partit de la millor manera.

En conclusió, el FCBarcelona va superar una prova de foc amb molta solvència i a més, Guardiola va donar l’oportunitat als suplents a reivindicar la seva importància dins l’equip blaugrana en un partit molt seriós i amb tensió. Finalment l’equip blaugrana va aconseguir posar organització dins la col·locació dels jugadors, la qual va fallar la primera mitja hora de partit, i també va arribar a la màxima efectivitat.

Moment únic: viure la Champions en directe

Esperava un dia com aquells amb il·lusió.

Tot va començar el dia abans, el 23 de Novembre del 2009, quan vaig rebre una trucada impacient dient amb veu nerviosa que en aquell moment seria molt feliç. Un cop vaig penjar, només feia que pensar en el que m’havia dit. Fins i tot aquella nit m’imaginava com seria i com viuria la situació que experimentaria l’endemà. Vaig viure una tarda molt estressant i pensant en què em podia posar per l’ocasió, anant a buscar el mínim detall per fer increïble la nit que m’esperava. Estava tant emocionada que vaig arribar a trucar almenys a cinc amigues per comunicar-los la notícia. A elles, com que el tema no els ha agradat mai, no en van fer gaire cas però veien que em faria molta il·lusió i que ho gaudiria més que mai.

L’endemà, ja el dia esperat – 24 de Novembre de 2009 – vaig aixecar-me relativament aviat per preparar les coses i marxar directament a l’acabar les classes a la Universitat. Me’n vaig anar a la meva ciutat a agafar un autobús que portava fins el destí que m’esperava aquella nit. Mentre viatjava, vaig tornar a rebre la mateixa trucada del dia anterior dient-me que ja ho tenia tot planejat. Quan vaig arribar a la gran ciutat que m’esperava, vaig quedar amb la persona amb qui havia quedat i vam anar a fer una volta tranquil·la, sense nervis, per calmar la situació. Llavors, després de molta estona, vam anar a comprar uns entrepans per emportar i unes begudes.

Va arribar el moment, a les 20.30 del vespre vam anar cap a un recinte de la ciutat molt gran, on es sentia la gent anant i venint, parlant, cridant i cantant... De cop vam començar a pujar unes escales mentre sonava una música que venia de dins el recinte, tot corrent anàvem pujant per no perdre’ns les primeres imatges del que van ser tres hores espectaculars.

Per fi vam poder arribar a dalt per poder veure l’inici de l’esdeveniment i vaig poder fer la primera foto d’aquest.

FCBarcelona vs Inter de Milà: Un enfrontament inoblidable – 24/11/09

Un trofeu per a tres estrelles

Cada any es celebra un festival dedicat als millors esportistes i tècnics de l’any, FIFA Balon d’Or. En aquesta gal·la s’entreguen premis molt valuosos als jugadors i jugadores més emblemàtics i emblemàtiques que han tingut un bon paper durant l’últim any dins el terreny de joc.

El passat Gener va tenir lloc un cop més aquesta gal·la, una festa que ha portat molta alegria i alhora polèmica des de l’any 1991. Aquest any ha sigut molt especial el sorteig d’aquest premi per els aficionats culés ja que els tres seleccionats per endur-se el premi al millor jugador l’any han sigut tres del primer equip del FCBarcelona: Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Lionel Messi.

Quan van sortir els tres candidats a obtenir aquest premi, les opinions eren molt variades: la majoria de persones optaven per Xavi o Andrés, però no per Messi. Aquests resultats no han sigut del tot sorprenents ja que Leo Messi ja ha guanyat més d’una Pilota d’Or, per això ja va ser descartat per molta gent a l’hora d’obtenir-la. Andrés Iniesta ja va estar nominat per aconseguir-la però no ho va poder fer, així que era el segon preferit per obtenir-la. Per últim, per molta gent era l’any de Xavi Hernández perquè s’ho mereixia més que ningú després de les seves brillants actuacions al terreny de joc i la seva elegància al camp.

Messi va resultar ser el millor jugador de l’any 2010, cosa que va sorprendre a moltes persones. Quasi ningú s’ho esperava. Però això no vol dir que no estigués qualificat per obtenir el premi, sinó que amb la temporada que ha fet amb el FCBarcelona, aquest jugador era un bon candidat per a obtenir la Pilota d’Or.

Tres jugadors nascuts i crescuts a la Masia i amb la mateixa quantitat d’experiència en el joc i personatges experts en deixar-nos bocabadats.

Pep Guardiola: Una temporada més amb el club

Pep Guardiola s’ha convertit en una figura emblemàtica dins el món del futbol  i pel que fa a la renovació del tècnic blaugrana fins l’any 2012, ha donat una gran satisfacció a la plantilla i a tot l’equip directiu. Tot va començar quan va va debatre amb el FCBarcelona, aquí ja es va convertir en una persona molt important dins l’equip. Llavors, passar a ser el líder dins el planter l’ha fet agafar la figura de persona elegant i bon tècnic per sobre del qual costa arribar.

Avui també es destaca que Pep Guardiola ha arribat als 100 partits disputats a la Lliga en la primera posició, en total 79 victòries que proclamen a aquest personatge la posició de millor tècnic. Els seus dots com a futbolista i sobretot com a persona coherent i disciplinada l’ha ajudat a portar l’equip fins més enllà de l’imaginable.

L’ex jugador blaugrana és l’entrenador més jove dins els que encapçalen la llista i amb només 100 partits s’ha posat davant de tot. En poc temps ha aconseguit un prestigi que altres entrenadors amb aquest temps no han aconseguit. Aquest prestigi tan immediat s’ha aconseguit gràcies als seus jugadors, els quals el formen cada dia. La relació amb els seus jugadors, tant de primera divisió com els del filial és recíproca ja que,  mentre ell els forma per ser millors jugadors i progressar cada dia més, aquests jugadors també formen part de l’evolució del tècnic Guardiola, i durant aquests tres anys com a entrenador blaugrana, ha aconseguit aportar una sèrie d’elements per demostrar que no és un entrenador corrent.

Gràcies, Pep!

Messi: 250 partits, 250 espectacles

Lionel Messi va celebrar diumenge passat al Camp Nou el seu partit número 250 amb la samarreta oficial del FCBarcelona. D’aquests partits oficials on Messi ha vestit de blaugrana i des que Guardiola està entre nosaltres, aquest jugador acumula el 81% de les victòries amb el primer equip.

És molt difícil imaginar a Lionel Messi amb una altra samarreta que no sigui del FCBarcelona ja que aquest número de partits reflexa la seva felicitat dins el club. A part de la samarreta de la Selecció Argentina, Messi mai s’ha posat cap altra samarreta que no sigui blaugrana, la qual vesteix des de fa set anys, quan als setze anys va abandonar el seu origen per venir a Catalunya.

Quan tenia 11 anys, els metges li van diagnosticar una deficiència a l’hormona del creixement, que l’impedia desenvolupar el seu físic de manera normal. El River Plate es va mostrar interessat pel jugador i els serveis que oferia, però no podien pagar el que valia el tractament. En aquell moment, representats del FCBarcelona el van veure jugar i li van fer una oferta als seus pares: el club volia pagar el tractament si Messi firmava per ells i es traslladava amb tota la família a Barcelona. Els pares van acceptar i des d’aleshores, tenim història blaugrana fins ara. Actualment, a l’edat de 23 anys, aquest jugador, amb set temporades amb el club, ha sabut donar tot el que tenia per tal d’arribar a aquesta gran xifra de partits.

La història del jugador amb el club sembla no tenir final. El FCBarcelona va acollir-lo quan era un adolescent que semblava ser de la talla i pes adequats per convertir-se en un jugador professional. L’equip confiava i actualment també ho fa, amb el seu talent, i, a canvi el jugador els aporta gols, campionats inoblidables i gols de victòria i alegria.

Més de cent anys fent història

El Futbol Club Barcelona és una entitat esportiva que actualment està fent història arreu del món. Aquesta entitat va ser fundada el dia 29 de Novembre de l'any 1899 per Hans Gamper. Fins el dia d'avui, el club ha experimentat un canvi molt gran en tots els aspectes socials, polítics, culturals i sobretot esportius, i ha esdevingut un dels equips de futbol més famosos i emblemàtics del món, convertint-se en més que una entitat esportiva i així doncs, fent realitat el seu únic lema "Més que un club".

Construcció del Camp Nou

(1899 - 1922). Els primers anys des de la fundació del FCBarcelona es va haver de singularitzar amb altres equips barcelonins, fins al punt d'esdevenir el club de referència dins la ciutat de Barcelona. Més tard es va convertir en l'equip líder dins Catalunya, va ser aquí on va aproximar-se a la sensibilitat catalanista.



(1922 - 2011). El FCBarcelona va passar per dues etapes completament diferents. D'una banda, va experimentar un creixement associatiu ja que van superar els 10.000 socis. D'altra banda, però, va patir unes dificultats materials i polítiques quan el club va haver de sobreiure un clima molt advers amb la Guerra Civil espanyola i la Postguerra. Tanmateix, el club va sobreviure i va iniciar ràpidament la recuperació esportiva que es va basar en la construcció del Camp Nou.